En defensa del transport públic

Quería compartir con vosotros esta carta que he leído en el diario 20 minutos, esta mañana.
Creo que tiene razón, que sería más fácil su demanda que que los trenes lleguen a su hora.

JOAN CLARK. 20.10.2008
Dirigeixo aquest escrit a totes les figures polítiques que em puguin ajudar. La meva petició és molt senzilla: vull un cotxe oficial; negre i amb els vidres tintats, com a les pel·lícules, si és un Mercedes i té xofer, molt millor.

Així, quan milers de persones s'apleguin davant les minúscules portes de l'estació de Sants, jo no hi seré, perquè el meu cotxe oficial em portarà on jo vulgui. Quan centenars de persones arribin tard a la feina per culpa dels retards, jo arribaré a l'hora, perquè el meu cotxe oficial és el més ràpid.

Quan diverses persones perdin el coneixement als trens, ben petits i atapeïts, que passen a les hores puntes, a mi no em passarà, perquè el meu cotxe oficial és el més còmode, i si, per desgràcia, un d'aquests trens descarrilés i volqués i algú quedés aixafat a sota del munt de gent, no seria jo, perquè el meu cotxe oficial és el més segur.

Per aquestes raons, en demano un per mi i per cada un dels usuaris de rodalies, perquè no vull ser egoïsta, i si algú pensa que sóc massa humil, vull acabar dient que pensava demanar un transport públic en condicions, digne de persones i no de bestiar, però sóc conscient que això ja deu ser més difícil.